Nit de pluja d’estels a Selma

Vitiexperiències +500 ens proposa aquest dimecres 11 d’agost gaudir de la pluja d’estels de Sant Llorenç des d’un espai privilegiat: el poble abandonat de Selma, al Pla de Manlleu (Aiguamúrcia), a més de 700 metres per sobre del nivell del mar. El preu de la inscripció és de 10 €/ persona. Inclou: guiatge, berenar-sopar, vins, cava i coca. L’organització recomana portar llanterna, calçat esportiu. Confirmeu inscripció a : kikodemanlleu@hotmail.com.

El Centre d’Estudis del Gaià organitza una sortida a Selma

Aquest diumenge 8 de maig, el Centre d’Estudis del Gaià organitza, conjuntament amb l’Institut d’Estudis Penedesencs, una sortida al poble abandonat de Selma. La sortida està prevista al Casal de Vila-rodona a les 8:15 hores  i la trobada al Pla de Manlleu a les 8:45 hores. Allí començarà la caminada.

Descobreix l’antiga comanda templera de Selma a través de les seves vinyes

Vitiexperiències +500 organitza el proper dissabte 16 d’abril una nova activitat que combina el patrimoni històric i el món del vi i que permetrà descobrir l’antiga comanda templera de Selma a través de les seves vinyes.

Sortida de marxa nòrdica fins al poble de Selma

Aquest dissabte 27 de juny, Vitiexperiències +500 organitza una nova activitat que uneix senderisme i territori:  una sortida de marxa nòrdica fins al poble de Selma. Un cop a dalt es podrà gaudir d’aigua i vins fresquets per acompanyar l’entrepà.

Poema sobre Celma

Enriqueta Vives va guanyar el XVIII Concurs de poesia Mossèn CintoVerdaguer 2012, organitzat per l’Ateneu de Tarragona. Aquest premi és un bon pretext per conèixer Celma -o Selma- aquest poble abandonat des dels anys trenta del segle passat. Està situat prop del Pla de Manlleu, a 743 metres d’alçada, i és un bon lloc per fer-hi excursions enmig de vinyes. Inspireu-vos amb el poema de l’Enriqueta Vives.

Celma

Per què moren els pobles?

A tu, Celma, aspra i buida terra endins,

desbullada i mústia com rosa de tardor

deixada anar a prop dels cims,

ara ja no respires ni veus la llum,

les teves soledats i les teves runes

es fonen amb la boira del temps

i amb la pols de l’oblit.

La teva església tan sols és seduïda

per bandes d’ocell que busquen sopluig,

ara només flaires solituds,

el vent xiscla dolor per les escletxes

i per les sorres del passat;

Celma, tristament has caigut,

t’han destronat, has sobreviscut

al combat dels anys i les tempestes,

però no pots sobreviure a l’abandó.

A proa, desfet pel compàs de la calma,

hi reposa l’humil cementiri,

allí sembla aturat l’oratge del temps,

més enllà del bé i del mal i a recer del perdó de tot

hi arriba una volada que va cor endins

i l’alè d’una memòria que oneja de lluny.

Entremig de les boirines de dol i quietud

el petit cant d’un ocellet sona a música celestial,

és una petita flor en un desert d’engrunes.

De lluny, entre els plecs de la muntanya,

es difumina encara l’ombra del teu poble,

tens presència encara en aquest lloc;

el teu campanar malmès i rugós,

intrèpid i obert a tots els vents,

és com un vell camperol d’esquena corba.

Celma, en un temps se’t va donar el goig de viure,

després te l’han pres…

per què moren els pobles?…